Autoavaluació de l'assignatura

La autoavaluació de l’assignatura crec que és molt positiva perquè m’ha ensenyat com és un centre educatiu per de dins ja que com alumne no tens pots adonar de tota la feina que dur que el centre sigui com és i de l’organització que duu.

Crec que és molt important saber que el centre ha de tenir molta part de nosaltres, és a dir, que se li ha de dedicar hores i esforç per aconseguir que hagi organització entre els docents, membres de la comunitat educativa, entre el centre i les famílies i entre tots ells, això ho crec perquè aquesta assignatura m’ho ha ensenyat, encara que també he pogut desenvolupar una visió crítica en respecte als òrgans que hi ha al sistema escolar des de el nivell més alt d’organització (govern/ sistema educatiu) fins el més baix (els alumnes del centre) com si fos una piràmide, però no perquè hi hagi jerarquització sinó perquè hi ha unes normes que s’han de complir i és com una roda: el govern mitjançant les lleis fan que els centres hagin de complir-les, els membres de la comunitat educativa fan que els alumnes i ells mateixos entre ells hagin també de complir-les. 

Aquestes organitzacions han de hi estar pel fet de que s’ha d’aconseguir uns objectius i una educació de qualitat i he pogut veure i comprovar amb les activitats que per aconseguir un centre democràtic, participatiu i que pugui dur a terme una educació de qualitat ha de tenir una organització ben definida.

Per altra banda, la gestió del centre no s’ha de confondre amb uns beneficis econòmics als quals hem d’arribar, per tant, no perdre mai de vista que és una escola i no una empresa i crec que és pot confondre.

També crec que hauria d’estar més anys a la carrera, és a dir, poder entendre molt millor els aspectes organitzatius i de gestió en dos o tres anys ja que crec que és important i es podria aprofundir molt millor en tots els aspectes importants,  i a altres anys de la carrera de més endavant ja que ara no tenim una visió completa encara del que és un centre i a tercer de carrera és suposa que hauríem de tenir més experiència, a més combinada amb les practiques seria molt més enriquidora.

Com a cloenda, dir que tot el que he après en aquesta assignatura l’haure de refrescar posteriorment al llarg de la carrera quan pugui observar un centre ja com a docent o com a futura docent. Aquesta aportació de la visió crítica que he pogut elaborar a mitja que l’assignatura avançava ha estat crec el més significatiu, suposo que aquesta s’anirà formant més, però he de dir que ha començat a forjar-se a partir d’aquí.

Les classes en general han estat entretingudes i dinàmiques, el treball en grup sempre és difici perquè hi ha moltes opinions, però al final hem de saber fer-ho i la meva implicació crec que ha estat de menys a més ja que cada vegada m’interessava més l’assignatura. Si m’he de quedar amb una activitat en particular sense dubte elegiria l’activitat d’anar a un centre escolar i observar-lo, per a mi és l’experiència més enriquidora i fascinant que me duré perquè he pogut veure per primera vegada una escola des de la perspectiva de futura mestre i ha estat la millor sensació del món.

Darrer seminari del curs.

Hem dividit les quatre hores de classe per poder realitzar dues feines que havíem de fer. Primerament hem fet la darrera activitat AS-3 on havíem d’elaborar en equip un òrgan de govern, en el nostre cas, hem hagut de fer una comissió per a una olimpíada educativa, emplenant una fitxa amb la finalitat que tenia l’òrgan, les funcions...

Aquesta activitat ens ha mostrat a totes com organitzar activitats al centre: hort, olimpíades, biblioteca, etc. Creant una comissió que ha de tenir molt bona organització per a poder dur a terme aquests tipus d’activitats i la gestió que ha de tenir i ha d’anar amb cura amb ella. Al meu cas em va sorprendre que la nostra comissió no es pogués reunir un pic al mes ja que em varen explicar que aquetes comissions són “eventuals” i que al mes hi ha moltes més reunions més “importants” per aquest motiu s’ha de prioritzar i tenir clar quan s’hauran de reunir i  quan serà necessari.

Per tant, crear una comissió que hagi d’encarregar-se d’un projecte determinat és difícil pel fet que s’ha de tenir ben clar quines prioritats ha de tenir i a més que moltes vegades aquests projecte duen molta feina ja que s’ha d’organitzar molt i gestionar bé i, pot ser, que no puguis dur-ho a terme una vegada completat per motius econòmics, per exemple.

A la segona meitat del seminari vàrem fer les exposicions del centre al qual havíem d’anar a observar i fer una entrevista al director, en aquesta activitat he de dir que eren massa grups per exposar i al final va ser molt cansat i difícil de seguir totes les exposicions pel cansament que generaven tant de grups alhora.  

Reflexió sobre l'AP7, l'AP8 i l'AP9

En les darreres activitats de classe: AP7, AP8 i AP8, hem realitzat un projecte de direcció del centre que vàrem crear a principi de curs i un pla docents per veure com s’han de fer els horaris a primària i tot allò que s’ha de tenir en compte.

Amb el projecte de direcció del centre dividit en dues parts (AP7 i AP8) he pogut veure de més a prop quines són les funcions del Consell Escolar, del Claustre, de l’equip directiu i de la comissió de coordinació pedagògica. Això m’ha servir per donar-me compte realment de que al centre escolar hi ha diferents òrgans de govern, però amb la llei educativa actual (LOMQE) sense l’aprovació del director els òrgans de govern no poden aprovar ni decidir res ja que podríem dir que l’ultima paraula la té ell i considero que això dificulta que una escola sigui democràtica i com a conseqüència que pugui dur a terme una bona qualitat d’educació a l’alumnat. D’aquesta manera m'he adonat que un centre és com un país on tothom ha de tenir veu i ha de tenir vot i no per ser el govern de màxima autoritat (director / president del govern) han de poder fer allò que vulguin perquè si tenim en compte altres països o altres moment de la historia d’Espanya, ens adonem que quan les coses venen imposades o qualcú té pot fer imposar ja no hi ha un bon clima ni a l’aula, ni al centre en general.

En el nostre centre hem decidit que com la llei otorga el poder d’aprovar quasi totes les decisions al director (per no dir totes), aquest podrà fer-ho ja que la llei ho permet, però sempre amb la col·laboració i participació dels altres membres i òrgans que hi participen en la comunitat educativa.

A la darrera activitat AP9  he pogut reflexionar com la legislació ens condiciona per una qüestió matemàtica i és el fet de que ningú tindrà ni més ni menys perquè tot s’ha de quadrar i dur tot molt burocratitzat fet que ens pot fer confondre la comunitat educativa amb una empresa, on tots sempre hem de dur un horari i ha de passar per l’Administració tot. També he pogut reflexionar sobre un control excessiu de l’Administració als centres que els hi controla els horaris, òrgans de govern, funcions dels membres, els coordina... És a dir, tot ha d’estar burocratitzat i a més controlat i en el moment que no li quadri a l’Administració s’haurà de donar respostes, per tant, com a conseqüència trobem que no tenen quasi llibertat els docents per fer una presa de decisions en molts d’aspectes ja que han de demanar “permís” a l’Administració, director...  

Per altra banda, tot el que he comentat puc veure com ens fa dur a terme barbaritats com ser mestres generalistes quan segurament no ens agrada el que ens pertoca fer. Moltes condicions hi posen des d’alt quan no estan en el dia a dia d’un centre i no podem veure la realitat tal com és i tenir seguretat de que allò que fa està bé perquè no ho demanen a ningú.

En conclusió, la realitat educativa que tenim no és un situació òptima per dur a terme una bona feina i a més que sigui de qualitat perquè trobem massa dificultats per poder realitzar el nostre treball i tenir la consciencia de que fem tot allò possible per a que els infant aprenguin en les millors condicions.

Realització d’un projecte de direcció- I: estructures d’ organització i pla estratègic

Avui hem realitzat una activitat per conèixer un poc més el decret de Reglament Orgànic de Centre (ROC), un decret creat l’any 2002 amb la LOGSE i encara vigent amb la LOMQE als centres públics mentre aquest no sigui contradictori amb la llei actual. Les finalitats del ROC són: establir les normes que han de regir als centres públics, composició i funcionament dels òrgans de govern, participació i coordinació entre centres i determinar els continguts dels projectes institucionals que cada centre a de desenvolupar en el marc de l’autonomia que atorga la llei educativa.

El ROC una de les coses que fa es establir els òrgans de govern del centre i els òrgans de coordinació, per entendre millor quins són aquets òrgans i com es divideixen, el professor, va dividir la classe en per grups i cada grup havia de llegir un dels òrgans i entendre-ho per tal de que després les persones del grup haguessin de dividir-se i anar a altres grups a explicar quins eren els òrgans de govern que els havia tocat i com funcionaven.

Aquesta activitat al principi per a mi no tenia gaire sentit perquè no entenia que era el ROC, una vegada que vaig entendre que era ja vaig trobar el sentit que tenen els òrgans de govern a un centre escolar i la seva importància per aconseguir un centre cohesionat, coordinat, regulat i participatiu. Un dels aspectes més importants per a mi del centre ha estat com s’organitzen els membres d’un centre ja que quan ets un alumne saps que hi ha un Consell Escolar, per la meva part perquè vaig ser part d’ell en el meu col·legi durant els últims anys de la meva educació secundària, però no saps res més sobre altres òrgans del centre normalment, per això crec que es important saber-ho i encara més important saber quines funcions tenen i per a que serveixen.

També considero que avui en dia amb la llei d’educació actual tenim molt de pes en les directors i això no es convenient ja que un director en el nostre cas semiprofessional hauria de tenir responsabilitats, però també repartir-les per poder ser ajudat i per tenir en compte altres punts de vista on podria enriquir-se molt més que no només amb el seu propi criteri. També considero que el Consell Escolar ha estat molt devaluat i  hauria de ser l’òrgan màxim de govern per a mi, on s’exposés la majoria de temes (per no dir tots perquè pot ser seria massa) per poder aprovar-los o no allà ja que és l’òrgan on tots els membres de la comunitat educativa estan representats i on més participació hi ha, per tant, s’hauria de llevar “pes” de decisió al director i aconseguir ser més democràtics a les nostres escoles mitjançant el suport del Consell Escolar on es pugui debatre els temes i es pugui a més decidir.

En conclusió, vaig treure en clar que un centre escolar gran amb moltes unitats o línies i els ha de tenir molts de coordinadors i comissions per a que el centre estigui ben regular i organitzat, també els petits necessiten d’uns òrgans perquè  crec que ajuda a que hi estiguin molt connectats els membres del centre escolar i a més a que sigui més democràtic, fet primordial i on crec que s’ha d’arribar.  

Jigsaw Òrgans de govern (ROC)

Avui a classe hem vist el document del ROC realitzat a la LOE, ens hem dividit en grups, havíem d'analitzar les diferents parts explicades al ROC, cada grup tenia designat una part que havia d'entendre i saber explicar. La part que ha tocat al meu grup de quatre persones ha estat els òrgans de govern col·legiats formats per: tutors, equips de suport, equips de...()()()

Una vegada que ja havíem entès els òrgans col·legiats de govern, una integrant de cada grup havia d'anar a un altre grup per explicar allò que era i havíem entès del punt assignat.

Amb aquesta tasca hem pogut veure diferències entre la llei LOGSE i l'actual LOMCE, encara que la majoria de coses eren molt semblants.

La diferencia que m'ha semblat més important ha estat el poder que ha aconseguit el director amb la LOMCE ja que aquest no ha de tenir en compte l'opinió de ningú més per poder aprovar allò que ell considera una bona elecció. Això em fa pensar que, per una banda, el director pot prendre en un moment donat  una decisió ell tot sol i agilitzar la proposta, però, per una altra banda, considero que sempre se ha de tenir en compte l'opinió dels docents, alumnes i pares, entre d'altres, per fer un canvi en el centre escolar ja que pot ser que un director no faci la funció de docent i no contempli la mateixa perspectiva que un d'ells.

També ha canviat les funcions del Consell Escolar, abans feia la funció d'avaluar i aprovar el projecte educatiu de centre, projecte de gestió, normes d'organització i funcionament del centre. Ara només té la funció d'avaluar.

Ara emprat per avaluar diferents aspectes com poden ser: problemes disciplinaris, activitats extraescolar, assumptes de menjar, problemes amb alguns docents, excursions i activitats que el centre ha de decidir entre d’altres.

A més m'ha sorprès que decidir sobre l’admissió de l'alumnat realitzada pel Consell Escolar, ara només és una funció informativa de l'alumnat i l'admissió queda en mans d'un altre càrrec. I que el projecte educatiu regularà la importància que tenen els alumnes segons el que considera el director i si els ho permet, els docents o altres càrrecs.

M’agradat que els centres tinguin una memòria pel fet de que es important que les coses es puguin millorar i és una bona manera de saber en què s’ha de canviar i perquè.

El tema més important tractat a l’aula avui, crec que ha sigut, que els professors hem de tenir una llei que s’emmotlli a nosaltres i no al contrari, fer una llei raonable d’acord al centre escolar que trobem avui en dia mitjançant un consens entre els docents ja que així podrem fer tots una mateixa feina raonables i lògica amb els alumnes que hi ha ara. La societat ens encarrega la responsabilitat de fer això i som responsables d’aconseguir-lo per poder demostrar a la societat que treballem bé com a equip tots amb unes lleis d’acord al que considerem com a professionals.

En conclusió, tenir una llei que ens afavoreix als professionals i feta en consens faria que tots aquest canvis no hagin de ser adoptats per part del professorat ja que seria la llei qui s’emmotllaria a nosaltres i a l’escola d’avui en dia.

Segon Seminari

Avui al segon seminari, un poc més teòric en comparació amb l’anterior, hem començat fent una activitat sobre el nostre centre escolar, segons el que virem ahir, fent les diferències que trobarem amb la LOE i la LOMCE i, posteriorment, dient com és el nostre Consell Escolar al centre escolar que estem creant.

Per saber si ho estaven fent el més concret possible i bé, varen sortir a explicar com eren els consells escolars de cada centre i així anàvem agafant idees per poder completar-lo.

El Consell Escolar,  volem que sigui:

El Consell Escolar del nostre centre tindrà un paper molt important. Es tindran en compte les seves opinions a l’hora de prendre decisions per al nostre centre. Un terç dels representats han de ser els pares i mares per poder ser equitatiu. Es parlaran temes de problemes de convivència, assumptes de menjador, activitats extraescolars, problemes amb alguns docents, excursions i activitats que el centre ha de decidir entre d’altres. Per tant, l’organització del centre serà a partir de comissions depenent dels temes tractats, a partir, de reunion una vegada cada mes, o abans si fos necessari.

Les funcions del nostre consell escolar estan d’acord a l’article 127 (competències del consell escolar)  de la LOMCE.  

El paper del director tendrà gran importància i serà democràtic. Tindrà en compte l’opinió del cap d’estudis, secretari, professorat, l’alumnat i els pares. El nostre director serà un model a imitar, on cada integrat de la familia escolar cerca i troba les tècniques i estratègies efectives per a que el procés d’ensenyament-aprenentatge arribi d’una manera eficaç als estudiants. Estarà acualitzat i capacitat per dirigir amb moralitat, respecte i tolerància l’escola que exigeix la nova societat d’avui en dia que volen un futur millor per als seus fills.

Tindrem una memòria històrica que cada dos anys serà renovada per poder tenir en compte aspectes per a millorar i innovar.

La substitució dels membres del Consell Escolar serà cada quatres anys mitjançant votacions, durant el primer trimestre del curs acadèmic, però amb unes condicions segons el càrreg, per sufragi lliure, igual, directe i secret, amb una reunió extraordinaria per a poder dur a terme aquestes votacions. En el cas de que el resultat sigui empat esperarem dos dies per tornar a realitzar aquesta sessió.   

Reflexionarem sobre tenir una memòria històrica del Consell Escolar que ens va parèixer molt interessant i sobre tot les discrepàncies que sorgiren per saber quin era el temps optim per a que el Consell Escolar es reunís, al final, varem saber que es fa cada trimestre, és a dir, cada tres mesos.

A la segona part del seminari, canviarem de feina i parlarem sobre la pel·lícula de la professora d’història fent un debat amb 1 membre de cada equip que havia d’exposar allò que el grup havia consedierat la millor resposta per a 6 de les preguntes proposades. Amb aquest debat ens quedà clar que:

Es pot extrapola l’experiència d’aquest grup-classe d’adolescents, basada en fets reals, és estrapolable a grups de Primària ja que la desmotivació i la indiferència cap a certes activitats o assignatures de classe és notable i perceptible desde tempranes edats. Les dificultats per treballar en grup per descomptat que és el resultat de la insuficient experimentació en etapes primerenques i a la forta competitivitat a la qual estan sotmesos els infants. Ser capaç de fer feina en equip requereix d'un gran treball cooperatiu previ. Escoltar als altres i una participació activa crec que és una assignatura pendent a l’etapa d’educació primària.

El director de centre presenta un lideratge molt classista, és a dir, aconsella centrar els esforços en aquells alumnes que tenen potencial i deixar de banda els que necessiten suport. En canvi, la professora té un lideratge “coach” que cerca el desenvolupament de tot el seu equip o classe, sense distincions i amb un esperit lluitador i motivant.

Les families que hem pogut veure són treballadores de nivell mitjà-baix i de cultures molt diferents. Evidentment els nins són educats segons els idearis de la seva familia i per tant reprodueixen els patrons que ells han pogut veure. D’altra banda, entra en escena l’entorn i per tant no tots els comportaments són répliques familiars sino que també els infants estan influenciats per altres aspectes.

També que crec que per fer feina per projectes bàsicament es necessita d’un ideari de centre diferent. Una mentalitat, direcció, gestió i estructura oberta i democràtica que tengui en compte les necessitats reals dels seus alumnes.

Les possibilitats didàctiques que ens presenta el film són:

Possibilitat didàctica 1: El treball en equip. És una activitat molt recomanable perquè l’alumnat aprengui a escoltar les opinions dels altres i consensuar respostes.

Possibilitat didàctica 2: Convidar alguna persona a l’escola. Les xerrades de gent externa a l’àmbit educatiu sempre és una activitat que agrada molt als alumnes. Els crida molt l’atenció escoltar les paraules de saviessa de una persona amb molta experiència.

Possibilitat didàctica 3: Sortides fora del centre educatiu. És una activitat que agrada molt tant a alumnes com a mestres perquè es troben en un entorn diferent i poden experimentar noves sensasions i adquirir nous coneixements molt enriquidors que dins l’escola no seria possible.

En conclusió, Apart d’aprendre coses sobre els alumnes, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat el paper de la docent del film i la seva manera de veure els conflictes i resoldrel’s, a més del seu afany per aconseguir la fita proposta a principi de curs, tot i les dificultats que se li varen presentar des del principi i durant l’execució d’aquesta feina (un director que no creu amb els alumnes, difeències socio-culturals entre els alumnes, alumnes desmotivats, visió pesimista de la vida per part dels alumnes…)

Reflexió sobre els vídeos realizats per companays sobre la LOMQE

En aquesta entrada, parlarem sobre la reflexió dels vídeos de la LOMQE, els quals ja vaig explicar en l'entrada anterior en què consistien i com ho duem a terme. Hem utilitzat dues classes per visionar els vídeos de tots els grups, els de Mallorca, Menorca i Eivissa.

Els temes tractats són molt diversos ja que es plantegen molts aspectes (per no dir tots) de la llei actual d'educació, LOMQE.

Començant per les lleis d'educació anteriors a l'actual, on podem observar com anem canviant de govern i la repercussió que pot arribar a tenir per a l'educació el canvi de legislació, cosa que crec que és pel fet de tenir des que tenim democràcia un bipartidisme entre un partit més conservador i un altre més liberal si els comparem entre ells. Això ha fet que s'aquestes ideologies quedin patents en les lleis d'educació ja que per exemple la religió és un tema polèmic i una de les coses que canvia més quan hi ha una alteració de la política, també el tema dels poders que tenen els centres escolars, l'administració, etc.

En un altre dels vídeos exposats, en aquest cas de Menorca, es planteja la reflexió del sistema educatiu sobre la LODE, la primera llei socialista que va marcar la diferència entre l'educació pública i la privada, dividint així en dues els tipus d'educació. Des del meu punt de vista, l'error no es va produir a fer aquesta distinció, sinó en no saber resoldre actualment l'error que es va produir en aquell moment quan no va quedar clar que si es cap a distinció tènia que ser amb totes les conseqüències, com el fet de demanar els mateixos requisits en els dos tipus d'educació (púbica i concertada) pel fet de tenir finançament públic. El problema que tenim des de la implantació de la LODE, és el fet de tenir col·legis concertats, finançats en gran part per diners públics igual que els col·legis públics i no exigir-los els mateixos requisits als dos per igual. Per la qual cosa penso que si hi ha col·legis que obtinguin diners públics (indistintament de la quantitat) han de tenir els mateixos requisits per igual.

Això també pot portar a plantejar-nos si els principis i les finalitats han de servir per a qualsevol llei sent del partit que sigui, això és una qüestió que al meu entendre hauria de ser així, és a dir, els principis de l'educació han de ser sempre uns principis bàsics que no puguin canviar pel fet que hi hagi un canvi política ja que s'ha de garantir una educació de qualitat i d'aquesta manera podríem apropar-nos a això. D'altra banda, les finalitats poden ser uns establerts que es puediesen modificar ja que l'educació avança segons avancem la societat i han de ser una mica més flexibles però sempre garantint també uns mínims, solament podent ser modificats ja els exposats.

En l'article 6 trobem que la LOMQE organitzativament és molt completa, però quan volem entendre l'acabo pel qual defineix el currículum ens trobem amb que en aquesta llei aquest concepte està pobrament descrit i de manera que el seu desenvolupament no ho defineix bé. La causa d'aquestes dificultats en la definició de currículum o en el seu desenvolupament ha de ser des del meu punt de vista perquè no se li ha dedicat el temps que corresponia ja que no devia ser de gran importància redactar-ho.

De l'article 16 al 21 puc observar com no es potencia la capacitat dels alumnes ja que no tot destaquen en les mateixes assignatures a causa de les diverses intel·ligències que podem trobar en els alumnes i no se'ls potencia per exemple la capacitat o intel·ligència artística deixant-la de costat sense donar-li importància, també es parla de dificultats d'aprenentatge però no se'ls dóna veu als afectats, els alumnes, ens delimitem a parlar de les dificultats que tenen en una assignatura específica sense veure més enllà ja que podria ser que en aquesta assignatura no li anés del tot ben (matemàtiques) però en canvi en les llengües sigui brillant. D'altra banda es donen optatives que per al meu so insuficients ja que no hi ha les necessàries perquè tots els alumnes puguin desenvolupar les seves capacitats segons les motivacions que tinguin. En conclusió creiem que tot es fa per i per a ells quan en les lleis educatives, com és el cas d'aquesta, es deixen molts "buits" sense emplenar creient que estan superats, em recorda al despotisme il·lustrat en el sentit que és tot per al poble però sense el poble, se suposa que és per als alumnes però no es tenen en compte tots els casos, per tant, no es té en compte a tots els alumnes.

Una de les qüestions per les quals crec que això és així és pel fet que la llei va ser realitzada sense tenir en compte les veus dels quals sabien més del tema, els docents, encarregant-se els polítics d'aquestes lleis sense tenir un dia a dia amb alumnes, és a dir, sense una experiència directa sobre el tema.

Per tot això, crec que els docents als centres escolars haurien de tenir en compte aquests punts més enllà del que diu la llei, sempre complint allò que dicta aquesta, però també tenint en compte el dia a dia dels seus alumnes i la seva experiència. Crec que no canviarem l'educació fins que els professionals diguem que som nosaltres els responsables, per això les associacions que es creguin deuen ser recolzades i tenir un pes important per posar-nos d'acord entre nosaltres i defensar com ha de ser l'educació actual.

Per finalitzar, dir que el pacte per l'educació en una decisió de vital importància en la qual tots els docents haurien d'unir-se per millorar l'educació espanyola amb un fracàs escolar del 30% , és a dir, un 30% de l'alumnat espanyol no aconsegueix graduar-se a l'educació secundària i com a pilars bàsics l'educació i la formació s'hauria d'aconseguir que els docents tinguin el major pes possible a l'hora de decidir en temes educatius.

Deixo els links que m'han ajudat a entendre millor el pacte per l'educació, en els quals, he pogut treure informació sobre el pacte yl han estat molt interessants pel meu.

http://www.redeseducacion.net/articulos/Opinion/Pacto_educativo.pdf

http://movciudadano.es/propuestas-votacion/pacto-nacional-por-la-educacion/

Activitat del vídeo de la LOMQE

Avui en classe se'ns ha proposat una activitat sobre la realització d'un vídeo sobre legislació educativa en la qual en grups hem hagut de crear d'un apartat de la LOMQE , actual llei d'educació a Espanya, un enregistrament explicant en concret el punt de pacte per l'educació i explicar les polítiques públiques i de l'administració. Ha estat una segona experiència en aquest tipus de treballs ja que en una signatura anterior cridada Bases ja vam fer també un vídeo sobre la LOMQE encara que va ser sobre un punt diferent. En aquest cas ha estat amb el grup que tinc en aquesta assignatura de sis integrants a les quals vaig triar jo i en conseqüència ha estat fàcil posar-nos d'acord per poder realitzar-ho. Al principi acordem llegir tots, el punt que ens havia tocat, per poder entendre que havíem d'explicar el video i pensar idees per fer-ho, una vegada que ja tots sabíem quin era el tema i ho havíem entès, quedem en unes hores lliures per acordar com seria el format del vídeo. Determinem que hi havia integrants que no volien sortir en el video i uns altres que sí, però arribem a l'acord que ningú sortiria ja que era el volíem fer el més visual possible i, per això, ho faríem amb dibuixos pintats per nosaltres que anirien apareixent en el video a mesura que s'escoltava la veu de fons amb l'explicació oportuna.

Per dur a terme aquest tipus d'enregistrament, vam fer parelles i cada parella havia d'ocupar-se d'un punt en concret, resumir-ho i trobar els dibuixos concrets, tot això mitjançant el drive perquè tots poguéssim veure i en un moment donat donar idees del que anàvem veient que feien les parelles para en definitiva fer-ho en grup ajudant-nos. Una vegada que tot això es va tenir fet, vam haver de quedar per gravar el video, on cada parella llegia una part del resumit mentre que la resta anava col·locant les imatges (dibuixos pintats per nosaltres) per gravar-les. Això ens va portar 5 hores a la universitat, massa hores i cansament per part de nosaltres que al final va merèixer la pena. És una activitat que vam voler fer-la entretinguda per a l'espectador i fàcil d'entendre ja que és l'anterior assignatura vam haver d'estudiar d'aquests vídeos i va ser complicat ja que havíem fet vídeos amb paraules molt tècniques i monòtons, per això, el grup decidim fer-ho d'aquesta manera.

El temps del video també se'ns va fer complicat perquè eren 5 minuts de video per explicar el punt assignat de la LOMQE i a més un minut extra on havíem de fer-li una entrevista a un personatge relacionat amb el món de l'educació. Aquest últim minut va ser bastant difícil per al meu grup de realitzar, això va ser així perquè al principi volíem gravar a l'alcalde de Palma, però no vam poder ja que era molt difícil concertar una cita amb ell i teníem poc temps i exàmens pel mig. Al final gravem al logopeda del col·legi Juan de la Cierva i vam poder tenir l'entrevista a temps.

Crec que aquest tipus d'activitats, poden ser divertides però ens va tocar fer-ho amb exàmens pel mig i això crec que ho va dificultar. D'altra banda, el tema del temps a l'hora de realitzar un treball d'aquestes característiques sol ser un obstacle, però que vam poder superar i fer-ho. Deixo l'enllaç perquè es pugui veure el vídeo ja que crec que va ser un treball bastant elaborat i molt enfocat a nens de primària, és a dir, visualment atractiu per captar l'atenció de l'oïdor.

https://www.youtube.com/watch?v=nFK8helS4VI&feature=youtu.be